Bosworth Toller's

Anglo-Saxon

Dictionary online

wǽgan

  • verb [ weak ]
Dictionary links
Grammar
wǽgan, p. de
To deceive, delude
Show examples
  • Ne gewurðe hit ðæt ic on dam hálgum gerecednyssum wǽge,

      Homl. Skt. ii. 23 b, 18.
  • Bepǽhst

    vel wǽgest deludis, i. decipis,

      Wrt. Voc. ii. 138, 53.
  • Uuégið

    fefellit,

      108, 46.
  • Wǽgeþ

    fefellit, i. eludit,

      35, 28.
  • Wégð mentitur, Kent. Gl. 414:

    fallit,

    933.
  • Gif hwylc bróðor wǽgð and misféhð on boduncge sealma oðþe rǽdincge

    si quis dum pronuntiat psalmum fallitur lectionem,

      R. Ben. 71, 5.
  • Gesuicas ł wǽges

    mentientes,

      Mt. Kmbl. Lind. 5, 11.
  • Wǽgde

    vel bepǽhte fefellit, i. delusit,

      Wrt. Voc. ii. 148, 27.
  • Ne hine nówiht his geleáfa wǽgde,

      Bd. 4, 32; S. 612, 3.
  • Weleras wǽgendes

    labia mentientis,

      Scint. 95, 4.
  • Wǽgendre gesǽlignesse vel bepǽcendre

    fallentis fortunae,

      Wrt. Voc. ii. 146, 73.
  • Wégende welere

    labium mentiens,

      Kent. Gl. 596.
  • Wǽged

    delusus

    (v.
      Mt. 2, 16), Wrt. Voc. ii. 71, 57: 26, 29.
  • Wǽged wæs

    deluditur,

      95, 63: 27, 26.
  • Wéged

    ludificatus,

      86, 22.
Similar entries
v. á-, be-, ge-wǽgan,
Full form

Word-wheel

  • wǽgan, v.