Bosworth Toller's

Anglo-Saxon

Dictionary online

rýan

  • verb [ weak ]
Dictionary links
Grammar
rýan, (?), rýn (cf. for similar form of infinitive þýn); rýde
To roar, rage
Show examples
  • Hwý rýð (rýnþ?) ǽlc folc

    quare fremuerunt gentes?

    • Ps. Th. 2, 1
    • .
  • Seó leó gif heó blódes onbirigþ heó gemonþ ðæs wildan gewunan hire eldrana onginþ ðonne rýn and hire racentan slítan (cf. the corresponding passage in the Metres : Onginþ racentan slítan, rýn, grymetigan, Met. 13, 29)

    si cruor horrida tinxerit ora, resides olim redeunt animi, fremituque gravi meminere sui, laxant nodis colla solutis,

    • Bt. 25
    • ;
    • Fox 88,
    • 13.
Similar entries
v. rýnan
Etymology
[Cf.
O. H. Ger. rohón rugire,
  • Grff ii. 431
.]
Similar entries
v. rýung.
Linked entries
v.  rýn rýnan.
Full form

Word-wheel

  • rýan, v.