Bosworth Toller's

Anglo-Saxon

Dictionary online

þengel

  • noun [ masculine ]
Dictionary links
Grammar
þengel, es; m.
A prince
Show examples
  • Segncyning, manna þengel,

    • Cd. Th. 188, 24
    • ;
    • Exod. 173
    • .
  • Hringa þengel(Beowulf)

    • Beo. Th. 3018
    • ;
    • B. 1507
    • .
Etymology
Icel. þengill a prince (only in poetry)
Similar entries
Cf. fengel, strengel.
Full form

Word-wheel

  • þengel, n.