Bosworth Toller's

Anglo-Saxon

Dictionary online

willes

  • adverb
Dictionary links
Grammar
willes, adv.
Willingly, voluntarily, of one's own accord
Show examples
  • Be ðam men ðe willes man ofslihð

    de homine qui voluntate aliquem occidit

    , .
    • L. Ecg. P. ii. I. tit.
    • ;
    • Th. ii. 180, I. Ne
    scylan hyg ǽnig unriht willes geþafian,
    • L. I. P. 6
    • ;
    • Th. ii. 310, 18.
  • willes deáð þrowade,

    • R. Ben. 26, 15.
  • Geneádod tó ánre míle gange, gang willes twá,

    • 28, 3.
  • Hwílum willes, hwílum geneádode,

    • Homl. Ass. 145, 45.
  • Gif hit geweorðeþ ðæt. man un-willes oþþe ungewealdes ǽnig þing misdéð, ná bið ðæt ná gelíc ðam ðe willes and gewealdes sylfwilles misdéð,

    • L. Eth. vi. 52
    • ;
    • Th. i. 328, 22
    • :
    • L. Ed. 7
    • ;
    • Th. i. 162, 26
    • :
    • L. O. 1
    • ;
    • Th. i. 178, 6.
    [Gif heo hit brekeð willes and woldes,
    • A. R. 6, 26.
    ]

    Þu þat forschuppes te self willes and waldes,

    • H. M. 27, 2.
    v. self-willes, un-wil[l], wil[l].
Full form

Word-wheel

  • willes, adv.