Bosworth Toller's

Anglo-Saxon

Dictionary online

brytsen

  • noun [ feminine ]
Dictionary links
Grammar
brytsen, gen. dat. acc, brytsene; pl. nom. gen. acc. brytsena; dat. brytsenum; f.
[brytan to break] A broken part, fragment; fragmentum
Show examples
  • Hí námon ða láfa, twelf wilian fulle ðæra brytsena

    tulerunt reliquias, duodecim cophinos fragmentorum plenos,

    • Mt. Jun. 14, 20
    • :
    • Jn. Bos. 6, 13
    • .
  • Of ðám brytsenum

    de fragmentis,

    • Mk. Bos. 8, 8
    • .
  • Gaderiaþ da brytsena

    colligite fragmenta,

    • Jn. Bos. 6, 12
    • .
Full form

Word-wheel

  • brytsen, n.