Bosworth Toller's

Anglo-Saxon

Dictionary online

hol-ness

(n.)
Grammar
hol-ness, e; f.
Entry preview:

A hollow, depression in the earth's surface Hé sóhte þone Godes wer geond þá holnessa (holenesse, v. l.) þára dena virum Dei per concava vallium quaesivit. Gr. D. 99, 22

læt-ness

(n.)
Grammar
læt-ness, e; f.
Entry preview:

slowness in movement Þǽre sunnan lætnys binnan feówer geára fæce gewyrcð ǽnne dæg, Angl. viii. 308, 30. Hé þá lætnysse ðæs geáres rynes geanbidode, Hml. S. 23 b, 647. slowness of intellect Þín gerecenes weóx fram mínre lætnysse and dysegan swongernesse

hýn-ness

Similar entry: hín-ness

hýred-ness

Entry preview:

Dele

hýr-ness

Similar entry: hír-ness

íþ-ness

Entry preview:

Swá him ðiós stillnes and ðiós iéðnes má lícað, swá him lǽs lícað ðæt ðæt hié tó gelaðode sindon quo non sunt molesta quae tenent, eo minus amabilia fiant quae vocant, Past. 351, 7. Ús wæs ánes þinges éþnes ( una res fuit saluti ), ꝥ se snáw leng ne wunede

-hworfen-ness

(suffix)

Similar entry: ongeán-hworfenness

hwæt-ness

Entry preview:

Hé ys gecweden for þǽra tungla hwætnysse momentum, ꝥ ys styrung, and on Lýden, a motu siderum, Angl. viii. 318, 6. Add

langmód-ness

(n.)
Grammar
langmód-ness, e ; f.
Entry preview:

Patience, long-suffering Geþyldig þurh langmódnysse patiens per longanimitatem Scint. 10, 17

lang-ness

Entry preview:

Eorþena langnyss ná syndrað þá þe sóð lufu geþeód terrarum longitudo non separat quos caritas jungat Scint. 5, 13. Add

mæg-ness

Similar entry: un-mægness

-mǽn-ness

(suffix)

This might be a link to, a part of or a variant of another entry.

mearuw-ness

Entry preview:

Mearunesse teneritudine, i. tenerum, fragile, molle, flexum, flexibile, An. Ox. 1492. Add

medtrum-ness

Entry preview:

Sió medtrymnes (mettrumnes, v. l.) ðæt mód gehwierfð gehwelces monnes hine selfne tó ongietanne molestia corporalis ad cognitionem sui mentem revocat, Past. 255, 15. Add

medum-ness

Grammar
medum-ness, I.
Entry preview:

Seó gyfu ne bið oncnáwen of þǽre medem*-*nysse, ac gewuna hí is tó getácnigenne of þǽre sáwle dǽdum, Hml. S. 23 b, 240. Ða medomnesse ðǽre strengio se salmscop ongeat hanc dignitatem fortitudinis Psalmista considerat, Past. 85, 22. Add

-menged-ness

(suffix)

This might be a link to, a part of or a variant of another entry.

micel-ness

Entry preview:

adet; <b>I a.</b> a mass Wearð upp áscoten swýðlicu mycelnes þæs ungemǽtan stánclifes ingentis saxi moles erupta esl, Gr. D. 12, 9. Eall tóweaxen mid mycelnessum þára clifstána saxorum molibus asperum, 159, 26. Add Hú manigfeald is seó mycelnes

mid-ness

Entry preview:

In hiora midnesse, Shrn. 36, 14. Add

mild-ness

(n.)
Grammar
mild-ness, e; f.
Entry preview:

Mildness, gentleness Ne sceal swá líðe mildnes (lenitas) beón ꝥ ne forhæbbe þá syngunge, Chrd. 62, 21

mirig-ness

This might be a link to, a part of or a variant of another entry.