Bosworth Toller's

Anglo-Saxon

Dictionary online

flów-nys

a flowfluxa stream

Entry preview:

Add: a flow, flux Astód ðió flównis (fluxus) blódes. Lk. R. 8, 44. Sió unrótnes ðe cymð of yfles blódes flównesse, Past. 455, 14, 23. a stream Ðára lára flównisa doctrinarum fluenta, Mt. p. 8, 17

fordémed-nes

Entry preview:

Ꝥ þá lifigendan bróðra seó myccle fordémednes (damnatio) bewerede, ꝥ hí ne dorston hí gemængan in þá scylde þǽre gýtsunge, Gr. D. 345, 3. Tó fordémednesse þæs Arrianiscan gedwolan ad Arianae haereseos damnationem, 235, 14. On écre fordémednesse hé sý

frig-nes

Grammar
frig-nes, frige-nes.
Entry preview:

Þú ætíctest on þínre frignysse, hú þá þing man gyldan sceolde addes etiam, quomodo ea reddere debeant, Bd. l, 27 ; Sch. 67, 18. Add

fracoþ-nes

Entry preview:

For Cot. 143 substitute Fracoðnesse obscenitatis, Wrt. Voc. ii. 62, 58. Hí gálnysse onscunedon ... and þá fúlan forsáwon for heora fracodnysse, Hml. A. 23, 214. Unclǽnnessa, fracedn[essa] squalores, An. Ox. 4455

fræfel-nes

Entry preview:

Substitute: Cunning, craftiness Fræfelnyssa (-e. Hpt. Gl. 512, 37) sollertia, An. Ox. 4579. Fræfelnesse sollertiam, 46. Þá mánfullan fræfelnesse nefandum astum, Hpt. 31, 18, 511

frætwed-nes

Entry preview:

Hwǽr cóm seó frætwodnes heora húsa, Bl. H. 99, 27. Beorhtra ðonne on ealre eorðan sýn goldes and seolfres frætwed-nissa, Sal. K. p. 150, 18. Frætwednessa crepundiorum, Wrt. Voc. ii. 23, 63. Add

fóster-nóþ

(n.)
Grammar
fóster-nóþ, m. ? l. fósternoþ; m.
Entry preview:

and add: food, provisions Fósternoð pulmentum, Wrt. Voc. ii. 66, 13. Wæs neódþearf ꝥ heom wǽre bútan yldinge gegearwod se mete and fóstornoð (-nað, v.l.) þǽre dæghwámlican andleofne necesse erat ut quotidiani sumtus laborantibus sine dilatione praeberentur

ge-nec

Entry preview:

Dele

ge-neh

Entry preview:

Dele, and see ge-neahhie

ge-nýh

Similar entry: ge-níhe

hátheort-nes

Entry preview:

Réþscipas vel hátheortnessa furias, iras, Wrt. Voc. ii. 151, 77. Add

hǽþen-nes

Entry preview:

Add: paganism: — Hǽðennesse gentilitatis, Wrt. Voc. ii. 40, 30. Hé frægn hwæþer þá ylcan landleóde crístene wǽron þe hí þá gýt on hǽþennesse gedwolum lifdan (an paganis adhuc erroribus essent implicati), Bd. 2, 1; Sch. 109, 19. Hé monige wæs gecígende

Linked entry: hǽþen-dóm

hæfte-neód

Entry preview:

Add:

hæftnéd-nes

Similar entry: hæftníd-ness

hlǽn-nes

Entry preview:

Hungor esuries, hlǽnnys macies, Ælfc. Gr. Z. 82, 15: Wrt. Voc. ii. 56, 2: exhilitas, 145, 6. Mid hlǽnnesse macie (me dira fames macie torquebit, Ald. 272, 16), An. Ox. 23, 33. Hlǽnnesse atrophiam, lenuitatem corporis, Hpt. 31, 14, 338. Add

here-nes

Entry preview:

Herenis favor, Txts. 61, 824. Ðæs lof ł herenis in godspell cujus laus in evangelio, Mt. p. 8, 13. Þǽr is Godes lof and þæs héhstan cyninges herenes, Wlfst. 265, 14. Hernises laudis, Lk. p. 6, 17. Behealden in Godes hyrnessum (here-, v. l.) Dei laudibus

hére-nes

Similar entry: hír-ness

hreóh-nes

Entry preview:

Add: hreów-nes. storm, tempest (lit. or fig.) Wearð ðáre sǽ smiltnesse áwænd fǽringa and wearð micel reównes áweht, swá ꝥ seó sǽ cnyste þá heofonlican tungla, Ap. Th. 10, 26. Ýstendre (wealcendre) sǽ (reóhnesse) flódas feruentis (i. furentis) oceani

Linked entry: hreóh

lustfull-nes

Entry preview:

Þá þá hé geseah þá lustfullnesse þæs líchaman (delectationem carnis) . . . hé spræc þysne cwyde : ' Eall seó lustfulnes and swétnes þæs líchaman weorðeþ tó wyrma geride (dulcedo illius vermes), Gr. D. 323, 1-3 : 8. His lustfullnysse him ne belífð nán

mægenþrym-nes

Entry preview:

Án is godcundnys, gelíce wuldor, emnéce mægenðrymnes ( maiestas ), Ath. Crd. 6 : Hml. Th. i. 276, 20. Mægnþrymnysse maiestatis Ps. L. p. 247, 8. Mæg[en]ðrymnysse, Ps. L. 28, 3 : An. Ox. 3398. Mæg[en]þrymnesse maiestati 428. Add