Bosworth Toller's

Anglo-Saxon

Dictionary online

óra

  • noun [ masculine ]
Dictionary links
Grammar
óra, an ; m.
A border, edge, margin, bank (mostly in place names, -or in Windsor, Bognor. v. Cod. Dip. Kmbl. iii. xxxv: Leo, A. S. Names. p. 92)
Show examples
  • In ðone stede ðe is gecueden Cerdices óra,

      Chr. 495 ; Erl. 14, 10: 514; Erl. 14, 21.
  • Æt Cerdices óran,

      Erl. 2, 3.
  • Ðonan on ðone óran foran wið-eástan Ecgulfes setl west be ðatn óran eft tóweard setle,

      Cod. Dip. Kmbl. ii. 216, 2-3.
  • Siððan dú gehýrde on hliþes óran galan geác on bearwe. Exon. Th. 473,

      28; Bo. 21.
  • On óra[n] his hrægles

    in oram vestimenti ejus,

      Ps. Spl. 132, 3.
Linked entries
v.  óre íre.
Full form

Word-wheel

  • óra, n.