Bosworth Toller's

Anglo-Saxon

Dictionary online

self-willes

  • adverb
Dictionary links
Grammar
self-willes, adv.
Wright's OE grammar
§557;
Voluntarily, of one's own accord
Show examples
  • Selfwilles

    ultro,

      Wrt. Voc. ii. 92, 74.
  • Sylfwilles sponte, Ælfc. Gr. 38; Zup. 234, 19:

    ultro,

      Zup. 237, 2.
of persons
Show examples
  • Drihten ðe on róde Selfwilles þrowode,

      H. R. 17, 21.
  • Ealle hyra unlustas hí sceolon gebétan sylfwylles on ðyssum lífe, oððe unþances æfter ðyssum lífe,

      Homl. Th. i. 148, 27,
    Wrýt nú sylfwylles ðæt ðú wiðsace Criste, Homl. Skt. i. 3, 379.
  • Hé sylfwilles menniscnesse underféng,

      Wulfst. 15, 12.
  • Hé gǽþ sylfwilles twá míla tó ánre geneádod,

      R. Ben. 28, 6.
of things
Show examples
  • Ðonne his wæstmas weaxaþ sylfwilles

    quae sponte gignet humus,

      Lev. 25, 5.
  • Sylfwilles (

    ultra

    ) seó eorþe wæstm beraþ,
      Mk. Skt. 4, 28.
Similar entries
v. self-will.
Linked entries
v.  self-will.
Full form

Word-wheel

  • self-willes, adv.