wilde
- adjective
-
Hit næs þeáw ðæt mon ǽnig wæl on ða healfe rímde ðe ðonne wieldre wæs
mos est, ex ea parte quae vicerit occisorum non commemorare numerum
,- Ors. 4, l; Swt. 156, 22.
-
Beó á seó mildheortnys wyldre ðonne se rihta dóm
semper superexaltet misericordiam judicium
,- R. Ben. 118, 27.
-
Ðæt ðæt gesceád beó wylldre ðonne seó yfele gewilnung,
- Basil admn. 3 ;
- Norm. 40, 3.
-
Útancumene men beóð wildran ðonne gé and eów genyðriaþ
advena ascendet super te eritque sublimior; tu autem descendes et eris inferior
,- Deut. 28, 43.
-
Hié wyldran wǽron ðonne hié, and hié mid ealle of ðæm earde ádrifon
urbem suo generi vendicant, patrimonia dominorum sibi usurpant, extorres dominos procul abigunt
,- Ors. 4, 3; Swt. 162, 18 :
- Blickl. Homl. 151, 3.
- Misc. 96, 94.
- O. E. Homl. i. 105, 19.
Bosworth, Joseph. “wilde.” In An Anglo-Saxon Dictionary Online, edited by Thomas Northcote Toller, Christ Sean, and Ondřej Tichy. Prague: Faculty of Arts, Charles University, 2014. https://bosworthtoller.com/35734.
Checked: 1