Bosworth Toller's

Anglo-Saxon

Dictionary online

ungemet-wæl

(n.)
Grammar
ungemet-wæl, es; n.

Very great carnage

Entry preview:

Very great carnage Ðǽr wæs ungemetwæl geslægen, Chr. 867; Erl. 73, 14

wang-stede

(n.)
Grammar
wang-stede, es; m.
Entry preview:

a place in open country, a place For*-*lǽt of ðam wangstede (cf. stópon tó ðære stówe, on ða dúne up, 1428; El. 716) réc ástígan, Elen. Kmbl. 1584; El. 794: 2205; El. 1104. Stenc út cymeþ of ðam wongstede (cf. hé séceþ dýgle stówe under dún*-*scrafum

wang-tóþ

(n.)
Grammar
wang-tóþ, es; m.
Entry preview:

A wang-tooth (in northern dialects, v.e.g. Lancashire Gloss. in E. E. D. S. Pub.), molar tooth Gif mon óðrum tóð of ásleá, gif hit sié se wongtóð geselle . iiii. Sciłł. Tó bóte, L. Alf. pol. 49 ; Th. i. 94, II. Wangtéð molares vel gemini, Wrt. Voc. i

wann-hǽwe

(adj.)
Grammar
wann-hǽwe, adj.
Entry preview:

Dark-blue, blue-black Ða wonhǽwan cerula, Wrt. Voc. ii. 20, 66

wamm-scyldig

(adj.)
Grammar
wamm-scyldig, adj.
Entry preview:

Sinful, criminal Ne mæg ðǽr (paradise in*-*witfull ǽnig geféran, womscyldig mon, Cd. Th. 58, 20; Gen. 949

wamm-wlite

(n.)
Grammar
wamm-wlite, es; m.
Entry preview:

A wound on the face Swá hwylc man swá óðrum womwlite on gewyrce, forgylde him ðone womwlite, and his weorc wyrce óð ðæt seó wund hál sig quicunque homo alio vulnus in faciem in*-*flixerit, emendet ei vulnus, et opus ejus operetur, donec vulnus sanetur

wana-beám

Similar entry: wanan-beám

wlite-wamm

(n.)
Grammar
wlite-wamm, es; m.

A disfigurement of the facepersonal disfigurement

Entry preview:

A disfigurement of the face, personal disfigurement Æt ðám læsestan wlitewamme .iii. scillingas, and æt ðám máran .vi. scill. L. Ethb. 56; Th. i. 16, 15. Wlitewomma nevorum (nullis naevorum maculis deformatos, Aid. lo), Wrt. Voc. ii. 76, 27: 60, 56

Linked entry: wamm-wlite

wudu-wása

(n.)
Grammar
wudu-wása, an; m.

A satyra faun

Entry preview:

A satyr, a faun Satiri, vel fauni, vel celini, vel fauni ficarii unfǽle men, wudewásan, unfǽle wihtu, Wrt. Voc. i. 17, 20. Satyri vel fauni unfǽle men, ficarii vel invii wudewásan, 60, 23-24. Wudewásan faunos, Germ. 394, 242

Bret-walas

Entry preview:

Neáh ðǽre ceastre þe Bryttwalas nemdon Uero-lamium, Shrn. 94, 2. On Brytwala dagum, III. 33. Add

Bret-walda

Similar entry: Breoten-wealda

ceaster-wara

(n.)
Grammar
ceaster-wara, an; m.
Entry preview:

A citizen Se cyning wæs ceasterwara (cester-, v. l. ciuis ) gefremed þæs écan ríces, Bd. 3, 22; Sch. 293, 2. Þá earman ceasterwaran miseri ciues, 1, 12; Sch. 35, 12. Þá eádigan ceasterwaran (þǽre eádigan ceastre weras, v. l. ), Wlfst. 265, 11. Hé cwaeð

ceaster-ware

Entry preview:

Ceasterware civis, Wrt. Voc. i. 34, 33. Eal seó burh wæs onstyred, and þá ceasterware cégdon, Bl. H. 71, 13. Þǽre burge ceasterware ( cives urbis illius ) gecyrdon, Gr. D. 198, 15. Þæs éþles ceasterware wǽron englas, 260, 20. Þá ceasterwara (-e, v.

eotol-ware

Entry preview:

On Italia mǽgðe, ꝥ is. on Etelwara lande, Mart. H. 90, 10. Tó Etelwara (Eten-, v. l.) mǽgðe, 84, 19. Add

Etel-ware

Similar entry: Eotol-ware

fird-wǽn

Similar entry: fyrd-wǽn

ge-wand

(n.)
Grammar
ge-wand, es; n.
Entry preview:

a turning aside, shrinking, hesitation Hé Godes þá gecorenan búton gewande getúcude eall swá hé wolde, Hml. S. 23, 15. Hí búton gewande sóna in tó þám ciningce eódon, 142. Ic eów bidde ꝥ gé búton gewande dón swá ic eów bebeode, 161. fear of a person

ge-wane

(v.)
Grammar
ge-wane, An. Ox. 5047.

Similar entry: ge-wanian

ge-wara

Similar entry: ceaster-gewara

ge-wana

(n.; adj.)
Grammar
ge-wana, an; m.
Entry preview:

A lack. Substitute: <b>ge-wana;</b> adj. Lacking, v. wana; adj. I