Bosworth Toller's

Anglo-Saxon

Dictionary online

wǽgan

  • verb [ weak ]
Dictionary links
Grammar
wǽgan, p. de
To vex, harass, afflict
Show examples
  • Hé het hí swingan, wítum wǽgan,

    • Exon. Th. 251, 10;
    • Jul. 143.
  • Ðæt gé mec tó wundre wǽgan mótun (cf. erlós skulun wégian mi te wundrun, dót mi wíties filu,

    • Hél. 3088
    ),

    • 124, 22
    • ;
    • Gú. 341.
Etymology
[
O. Sax. wégian
:
O. H. Ger. weigen vexare, afficere, affligere, exagitare
.]
Similar entries
v. ge-wǽgan.
Linked entries
v.  a-wǽgan ge-wǽgan wégan.
Full form

Word-wheel

  • wǽgan, v.