weall
- noun [ neuter ]
-
Defrutum, i. vinum medo geswét vel weall (cf. gesoden wín defrutum vinum, i. 27, 62. Coerin defrutum, cyren oððe áwylled wín dulcisapa, ii. 25, 10, 69. Ásodenes wínes careni, Hpt. Gl. 408, 42),
- Wrt. Voc. ii. 138, 24.
-
Níwes ł gesodenes wealles
defruti ł medoni,
- Hpt. Gl. 414, 1.
-
Wealle
defruto, vino,
- 520, 38.
Bosworth, Joseph. “weall.” In An Anglo-Saxon Dictionary Online, edited by Thomas Northcote Toller, Christ Sean, and Ondřej Tichy. Prague: Faculty of Arts, Charles University, 2014. https://bosworthtoller.com/34790.
Checked: 1